El primer exemplar del Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya es publicava ara fa 90 anys sota la denominació de Butlletí de la Generalitat de Catalunya. Era el 3 de maig de 1931, tot just feia unes setmanes s’acabava de proclamar la Segona República i es constituïa la Generalitat, la institució que representaria el govern autònom de Catalunya.
1931, el primer Butlletí oficial
La nova institució es dotava d’una publicació oficial des d’on anunciar les seves disposicions.

El primer número té quatre pàgines i publica dos decrets signats pel president Francesc Macià. El primer estableix quina ha de ser la composició de la Generalitat mentre no hi hagi Estatut.
“Amb la proclamació de la República ha estat restablerta, com expressió de la unitat tradicional del nostre territori, la Generalitat de Catalunya. Desapareguda aquesta gloriosa institució per un interès dinàstic de la Monarquia borbònica, és natural hagi renascut així que l’admirable unanimitat dels ciutadans ha decidit expulsar del país aquella dinastia”.
El segon, decreta la constitució del Govern provisional de la Generalitat, format per un president i set consellers: Governació; Instrucció; Economia i Treball; Foment i Agricultura; Sanitat i Beneficència, Finances, i Justícia i Dret.
Primera època (1931-1939)
Els primers números del Butlletí estan dedicats a a la proclamació dels diputats electes a la Generalitat per constituir la Diputació provisional, la creació del Consell de Cultura de la Generalitat i el nomenament dels jutges i fiscals dels municipis catalans. També publica el Projecte d’Estatut d’Autonomia redactat per la Ponència nomenada l’11 de juny.
La primera vegada que el Butlletí es refereix el seu caràcter oficial és en el segon número, quan estableix que uns determinats decrets s’hauran de publicar “a la Gaceta, al Butlletí de la Generalitat i als Oficials de Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona”.
Durant aquest primer any es publiquen set números, amb una periodicitat força irregular.
El Butlletí de la Generalitat s’edita des del primer número i fins el 1939 a la Casa de la Caritat, situada al carrer Montalegre, 5 de Barcelona.
1931, Estatut de Núria
D’aquesta primera època destaca el diari oficial que recull el projecte de l’Estatut de Núria, aprovat per referèndum el 2 d’agost de 1931. Amb un 75% de participació, el projecte d’Estatut obtenia una aprovació del 90% dels votants.
Aquest estatut donava força autonomia a Catalunya: la Generalitat passava a estar formada per un Parlament, un president i un Consell Executiu, tal com ha perdurat fins avui. També obtenia competències en l’àmbit de l’ordre públic i la justícia.
1933, primer director del Butlletí Oficial
L’any 1933 el Butlletí fa un gran pas endavant pel que fa a la seva normalització. El primer número ja inclou la paraula “Oficial” a la seva capçalera i queda constituït com a Butlletí Oficial de la Generalitat de Catalunya. D’aquesta manera, el mateix Butlletí del 25 de gener de 1933, publica el decret que el regularitza i fixa el preu dels seus anuncis i de la subscripció.
Dos mesos més tard del primer reglament del Butlletí, es nomena el seu director. Així, el Butlletí del 15 de març de 1933, publica que “la importància del Butlletí Oficial (…), que anirà creixent a mesura que siguin traspassats serveis nous a la Generalitat, aconsella la designació d’una persona que tingui cura de la direcció de l’esmentada publicació oficial”. Aquesta persona és Vicenç Munné i Fité.
1936, la Guerra
Tot i la Guerra Civil, el Butlletí Oficial no només no interromp la seva publicació sinó que també canvia de nomenclatura. A partir del 26 d’agost de 1936, passa a anomenar-se Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya, el nom amb què es coneix actualment.
Als números corresponents a aquest període s’hi troba, per exemple, el decret pel qual els ciutadans a Catalunya assoleixen la majoria d’edat als 18 anys, la creació a Barcelona d’una targeta de racionament familiar o els indults de pena de mort als condemnats per rebel·lió militar.
1939, l’últim DOGC republicà

El Diari Oficial es publica fins el 26 de gener de 1939, el mateix dia que les tropes franquistes entren a Barcelona. En aquest número s’hi troben, entre d’altres, la suspensió “amb caràcter provisional” el funcionament de Grups Escolars de Barcelona.
Aquest darrer exemplar estava format per quatre escasses pàgines, que informaven de les últimes disposicions del govern català.
Més informació sobre l’últim DOGC de la República
1956, els DOGC de l’exili
Amb la fi de la Guerra Civil i l’exili dels membres del Govern i els diputats del Parlament, el DOGC deixa de publicar-se. Tot i això, durant la dictadura franquista, Josep Tarradellas, aleshores president de la Generalitat a l’exili, publica tres números amb la mateixa capçalera del Diari Oficial i amb el subtítol Editat a l’exili.

En el primer número, que porta data de juny de 1956, Tarradellas fa una crida a la cohesió de tots els catalans:
“CATALANS: No oblidem mai, que tots units arribarem a obtenir allò que durant tants d’anys hem desitjat. Per a aquesta obra indispensable, Catalunya necessita de tots els seus fills: és massa petita per deixar-ne perdre cap; és prou gran perquè tots hi capiguem”
1977, “editat a l’exterior”
Els dos diaris oficials següents apareixen el maig i l’agost de 1977, 20 anys després d’aquell primer gest, amb el subtítol Editat a l’exterior. Els dos números estan impresos a Perpinyà i preparen el restabliment de l’autogovern de Catalunya i el retorn del seu president.

Segona època (1977-actualitat)
1977, el restabliment
Amb la recuperació de la Generalitat de Catalunya el 29 de setembre de 1977, s’inicia la segona època del Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.
El número 1, que apareix el 5 de desembre de 1977, publica el restabliment provisional de la Generalitat de Catalunya i el nomenament de Josep Tarradellas com el seu president.

En el número 2, el 12 de gener de 1978, oficialitza la represa de la publicació del Diari Oficial, i es fa extensiu al número 1, editat un mes abans.
D’aquesta manera, el DOGC es converteix una altra vegada en “òrgan d’edició oficial de les disposicions d’interès i observança general emanades d’aquest organisme d’autogovern”.
1978, organització inicial
El president Tarradellas estableix l’estructura organitzativa de la Secretària General de Presidència i el Diari Oficial passa a formar-ne part.
Per qüestions d’urgència, en un primer moment el Diari Oficial depèn del Servei de Premsa de la Generalitat, amb Josep Faulí al capdavant. El mes de novembre es crea la Direcció del Diari Oficial i es nomena Ricard Lobo com a director.
1979, l’Estatut de Sau
El DOGC de 1979, recull l’Estatut d’Autonomia elaborat per l’anomenada “Comissió dels Vint”, que es va reunir al Parador de Vilanova de Sau (Osona).
2007, l’últim DOGC en paper
El DOGC del 29 de juny de 2007 és l’últim que es publica en format paper. A partir d’aquesta data el diari oficial només es pot consultar digitalment i és l’única versió que té validesa jurídica. És una mesura que permet estalviar fins a 350 tones de paper a l’any.