Exposició sobre el Comissariat de Propaganda al Palau Robert

Exposició sobre el Comissariat de Propaganda al Palau Robert

El Comissariat de Propaganda és el protagonista de l’exposició “Aixafem el feixisme. El Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya,1936-1939”, comissariada per la periodista Ester Boquera, que acull el Palau Robert. La mostra explica els mitjans i les estratègies persuasives que va fer servir el Comissariat per defensar les polítiques de progrés social i les llibertats democràtiques i nacionals.

Imatge d’una de les sales de l’exposició “Aixafem el feixisme. El Comissariat de Propaganda de la Generalitat de Catalunya (1936-1939)” del Palau Robert

El Comissariat de Propaganda

El Comissariat de Propaganda va ser un  organisme modern, creatiu i sense precedents que es va crear l’octubre de 1936. Va desplegar una estratègia comunicativa d’ampli abast. Va treballar per internacionalitzar el conflicte bèl·lic i alhora explicar-se davant l’opinió pública republicana catalana i espanyola. Durant la Guerra Civil (1936-1939) la propaganda va tenir un paper fonamental degut al caràcter ideològic del conflicte bèl·lic. En els dos bàndols es van organitzar aparells persuasius per difondre la seva versió dels fets tant en l’àmbit domèstic com en el terreny internacional. L’exposició no només reconstrueix i difon les accions persuasives que va portar a terme la Generalitat durant el conflicte bèl·lic, sinó que també les contextualitza i n’explica els motius.

Jaume Miravitlles

La mostra també vol homenatjar i dignificar la figura de Jaume Miravitlles i la dels centenars de persones que van treballar o col·laborar amb el Comissariat de Propaganda i que a causa de la victòria franquista van caure en l’oblit o no van ser prou reconegudes. El polític i periodista Jaume Miravitlles es va adonar de la necessitat que la Generalitat disposés d‘un servei de propaganda oficial per evitar que la veu institucional del govern català no quedés sepultada entre la propaganda franquista i la del govern de la República.

El títol de l’exposició fa referència al cartell més popular que va editar el Comissariat de Propaganda i un dels més famosos de la Guerra Civil, el del fotògraf publicitari Pere Català Pic, on es mostra una espardenya esclafant una creu gammada. Se’n pot contemplar un original en una de les sales.

La mostra dona a conèixer la gran varietat de formes informatives i propagandístiques que el Comissariat va utilitzar. S’hi poden veure un centenar de fotografies de l’època i una trentena de cartells originals, a més de diversos llibres, publicacions i altres objectes de propaganda.

Algunes de les curiositats que es poden trobar a l’exposició són l’esborrany d’una carta de Salvador Dalí adreçada al seu amic d’infantesa Jaume Miravitlles en què s’ofereix a treballar en un encàrrec molt particular; el cartell de l’última Diada legal que se celebra a Catalunya fins a la Transició, o unes il·lustracions originals dels treballadors del Comissariat que Lola Anglada va traçar.

També s’exposa un document únic, el Llibre d’Or del Comissariat de Propaganda, que recull centenars de signatures de les personalitats que van visitar Catalunya durant la Guerra Civil.

El Llibre d’Or del Comissariat de Propaganda original, que s’exposa a la mostra. A través d’una pantalla es poden veure algunes de les seves pàgines

Al llarg de l’exposició també es pot sentir la cançó El més petit de tots, que ha recuperat el grup Nainonain, inspirada en l’estatueta homònima que va crear el Comissariat de Propaganda i que es va considerar “la mascota de la Revolució”.

Relat expositiu

El relat expositiu s’estructura en quatre apartats.

Bloc 1: L’exposició proposa un viatge en el temps fent un recorregut cronològic. El primer bloc no arrenca amb la Guerra Civil, sinó que es remunta uns anys enrere, a principis de segle XX, i apunta la importància del desenvolupament de la publicitat a Catalunya i com les tècniques i el coneixement d’aquesta es van incorporar a la propaganda en esclatar el conflicte bèl·lic. 

Bloc 2: La mostra segueix amb la posada en marxa del Comissariat de Propaganda, l’octubre de 1936. Des d’aquell moment i durant uns mesos viu un període d’esplendor durant el qual es consolida. Els serveis de propaganda de la Generalitat tenien molt clar que hi havia diferents necessitats comunicatives, és a dir, no es podia dir el mateix al combatent que es jugava la vida al front que a la rereguarda catalana, a la resta de la zona republicana o a les principals democràcies europees. Així, per a cadascun d’aquests grups, l’exposició destina una sala on es mostren els diferents missatges, que es transmeten a través d’una varietat de canals.

Bloc 3: El tercer bloc comença amb els anomenats Fets de Maig de 1937, una lluita armada pel poder a la rereguarda catalana entre els diferents partits i sindicats. És el moment a partir del qual el Comissariat de Propaganda veia com s’apagava la seva etapa inicial d’esplendor, una situació que s’agreujava quan la tardor de 1937 el govern de la  República es traslladava a Barcelona, també amb l’organisme homòleg al govern de la República, i la propaganda del Comissariat s’adaptava a aquella nova situació.

Bloc 4: El darrer tram de l’exposició comença quan les tropes franquistes trepitgen Catalunya i ocupen la primera capital catalana (Lleida), l’abril de 1938. S’hi mostren els darrers esforços dels serveis de propaganda de la Generalitat per mantenir-se actius, amb tot en contra. La mostra finalitza amb els últims actes del Comissariat de Propaganda a l’exterior, pocs dies abans que acabi la guerra civil, l’1 d’abril de 1939.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *