Si bé la Guerra Civil espanyola va esdevenir un camp de proves a nivell militar, també es va convertir en un punt d’inflexió en el terreny de la propaganda. Per exemple, mitjans com la ràdio, que durant la contesa espanyola es consoliden com a mitjà de masses, posteriorment durant la Segona Guerra Mundial arriben a tenir un paper protagonista com a arma de propaganda de guerra.
En aquest terreny de la informació i la persuasió, durant el conflicte espanyol destaca la feina desenvolupada pel govern de la Generalitat de Catalunya amb el seu Comissariat de Propaganda. Es tracta d’un potent aparell persuasiu impulsat pel polític Jaume Miravitlles (1906-1988) on hi arriben a treballar unes 300 persones, entre la seu de Barcelona i les cinc delegacions internacionals. L’equip que el forma és multidisciplinari i políticament plural, amb representants de diferents ideologies (ERC, PSUC-UGT, CNT i POUM).
Des de bon principi, el Comissariat de Propaganda té una especial sensibilitat per l’esperanto i fins i tot crea un departament fix dedicat a la llengua internacional. El gener de 1937 ja hi ha constància d’aquesta secció; a partir d’aquí, l’impuls que se li dona a l’esperanto és significatiu.
És el mateix Comissariat de Propaganda qui patrocina el Kontraŭfaŝista EsperantoKomitato de Katalunujo, una associació que agrupa els grups esperantistes de Barcelona que voluntàriament decideixen unir-se superant les diferències ideològiques i socials pocs mesos després d’iniciar-se la Guerra Civil. De la relació entre ambdós en sorgeix una sinèrgia positiva per a les dues parts: el primer rep finançament i recolzament institucional mentre que el segon disposa d’una llengua auxiliar per difondre al món els arguments de la propaganda de la Generalitat en l’àmbit de la cultura, l’economia i l’ordre social.
En l’organització del Comitè hi trobem noms com l’anarquista Domènech Masachs, el periodista Owadja Kupperman, Samuel Roca i Rodó, Alberto Díaz, Josep M. Coll i Josep Anglada.
Les eines en esperanto del Comissariat de Propaganda
Per tal de difondre la propaganda del govern català, l’organisme dirigit per Miravitlles idea diverses eines en la llengua universal. En el terreny gràfic, en destaca la reproducció en format postal d’un dels cartells més emblemàtics de la Guerra Civil, l’”Aixafem el feixisme” de Pere Català Pic, on una espardenya trepitja una creu gammada. En la versió en esperanto, desconeguda fins ara, s’hi afegeix la inscripció “Piedpremu faŝismon!”, donant-li encara més potència visual.
També en destaca una postal editada íntegrament en esperanto que apel·la a la unitat de les dues grans centrals sindicals per combatre el feixisme -“UGT-CNT. Laborista Unueco por dispecigi faŝismon!”-, i el cartell que porta la inscripció “Kion vi faras por eviti tion? Geesperantistoj el la tuta mondo agu energie kontraŭ la internacia faŝismo!”, que té per objectiu apel·lar l’ajut de la comunitat esperantista i denunciar la intervenció alemanya i italiana en el conflicte espanyol.
la internacia faŝismo!” [“Esperantistes de tot el món, actueu amb energia contra el feixisme internacional!”].
L’instrument comunicatiu en esperanto que té una major durada és sens dubte el Comunicat de premsa en la llengua auxiliar, que edita al costat de les versions en català, castellà, anglès, francès i alemany.
La importància d’aquest Comunicat és doble ja que, d’una banda, el govern català integra ben aviat l’esperanto com una llengua més en la seva propaganda de manera normalitzada i, d’altra banda, perquè aquesta publicació esdevé l’òrgan d’expressió oficial del Comitè Antifeixista Esperantista Català.
Un dels moments culminants, és l’exposició “50 anys d’esperanto” celebrada a Barcelona el setembre de 1937. La mostra vol ser un reconeixement públic a la feina de l’esperantisme català i a la del Comitè Antifeixista Esperantista de Catalunya. Principalment, s’hi mostren llibres en llengua internacional per demostrar la potencia del moviment esperantista; cartes de solidaritat; diaris i cartells; la gramàtica; i una lletra original del Dr. Zamenhof exposada en una vitrina.
L’exposició s’encabeix dins la Setmana Esperantista i s’acompanya d’un cicle de conferències per difondre la llengua comuna. És també amb motiu d’aquesta mostra que el Comissariat de Propaganda edita el llibre “Cinquanta anys d’esperanto” per commemorar l’efemèride. El volum recull textos en català per promocionar la llengua internacional i difondre’n la seva utilitat en àmbits tan diversos com l’educació, el turisme, la coordinació de les policies o la difusió dels avenços científics.
Uns mesos abans i coincidint amb l’Exposició Internacional a París el maig de 1937, una representació del Comissariat de Propaganda va participar en la conferència internacional Esperanto en moderna vivo. El discurs, amb una finalitat clarament propagandística, intentava empatitzar amb els amfitrions francesos i la comunitat esperantista, a qui van exhortar demanant ajut internacional.
A més, el periodista Owadja Kupperman, col·laborador del Comissariat de Propaganda, s’encarregava de les emissions radiofòniques en esperanto a Ràdio Barcelona.
Sensibilitat per l’esperanto? Interès propagandístic?
L’esperanto rep una notable atenció a l’hora de definir la política comunicativa del govern de Catalunya durant la Guerra Civil, ja sigui com a instrument per a adreçar-se i alhora complaure els anarquistes, que tenen un estret vincle amb la llengua internacional; com a via de comunicació per sensibilitzar l’opinió pública mundial; o per trobar nexes d’unió amb el moviment esperantista català i, sobretot, internacional.
(Text publicat en esperanto a Militrakonto)