Abecedari del Comissariat

Què era el Comissariat de Propaganda? Aquí trobaràs 26 lletres per 26 conceptes que en defineixen els trets més característics, de la A a la Z.

A – Autonomia

Autonomia és un concepte que defineix molt bé el tarannà del Comissariat de Propaganda en diversos sentits.

Autonomia financera

D’una banda, l’organisme de propaganda de la Generalitat va gaudir d’una certa autonomia financera. Almenys fins el febrer de 1937.

És a partir d’aleshores quan, a causa de les pressions de membres de la UGT i la CNT al Consell Executiu, des de Presidència se l’intenta sotmetre a un major control econòmic.

Òrgans autònoms

D’altra banda, l’organisme de propaganda dirigit per Jaume Miravitlles va crear des de principi de la guerra una sèrie d’organismes autònoms i financerament autosuficients, amb uns treballs que sorgien de la seva pròpia iniciativa.Laya Films

L’exemple més característic va ser la creació de la productora cinematogràfica Laya Films. Comptava amb una cinquantena de col·laboradors tècnics i comercials als quals només se’ls demanava experiència professional per sobre de les afiliacions polítiques.

B – Barcelona

Façana de l'edifici que hostatjava el Comissariat de Propaganda durant la Guerra Civil (Arxiu Nacional de Catalunya)
Façana de l’edifici que hostatjava el Comissariat de Propaganda durant la Guerra Civil (Arxiu Nacional de Catalunya)

Barcelona va ser durant tota la Guerra Civil la seu dels serveis centrals del Comissariat de Propaganda. Inicialment, es va instal·lar a l’Escola Nàutica al Pla de Palau, on s’hi trobava l’organització directiva del Comitè Central de Milícies Antifeixistes de Catalunya.

Posteriorment es van traslladar a l’antic edifici de Capitania General, al passeig Colom, que hostatjava la conselleria de Defensa de la Generalitat.

A mitjans d’octubre, el Comissariat de Propaganda es va mudar definitivament al número 442 bis de l’avinguda 14 d’abril, l’actual avinguda Diagonal.

Era en un lloc cèntric, en l’encreuament entre Diagonal i Passeig de Gràcia, just al costat del Cinc d’Oros. Allà van romandre els serveis centrals dirigits per Jaume Miravitlles durant tota la guerra, fins que el gener de 1939 van entrar a Barcelona les tropes franquistes.

L’edifici era propietat d’Eusebi Güell i Jover, bescompte de Güell, i va ser requisat pel secretari de Miravitlles, Francesc Requena. Inicialment havia de requisar el Palau Robert, just davant de l’antiga seu del Comissariat, però es va trobar que ja estava ocupat.

El cap del Servicio Nacional de Propaganda, Dionisio Ridruejo va afirmar de manera equivocada que aquest edifici era propietat del polític de la Lliga Ferran Valls i Taberner, que va exiliar-se a Itàlia i va tornar a Barcelona amb l’entrada dels franquistes a la ciutat el 1939. El seu domicili era a la Diagonal, però al número 444.

 

Properament….

C – Català Pic